És probable que llegint el títol d'aquesta entrada us hagin sorgit dubtes. Què és un sofà d'obra? Com podem incorporar-lo a casa nostra? Aquestes seran algunes de les preguntes que sovint poden rondar als vostres caps. Però comencem pel principi. Quan parlem de sofà d'obra ens referim a un sofà amb una estructura sòlida de formigó.
És, en tot cas, una estructura sòlida que podem incorporar al disseny de la nostra llar a l'obra a un preu molt més econòmic que el d'un sofà normal. Una alternativa que ens permet personalitzar la sala d´estar i posar-la al nostre gust. Això sí, també és una opció amb els seus avantatges i inconvenients, els quals és recomanable contemplar abans de prendre qualsevol decisió.
Què és exactament un sofà dobra?
L'única diferència entre un sofà normal i un d'obra és l'estructura que el sustenta. El sofà convencional ja porta aquesta estructura incorporada, generalment amb una base de fusta i altres materials al voltant dels quals es configuren les formes, els encoixinats i els teixits exteriors.
En canvi, el sofà d'obra (com indica el seu nom) s'assenta sobre una base de maó, ciment, escaiola o formigó. En definitiva, una construcció sòlida i fixa.
Avantatges del sofà d'obra
Aquestes són algunes de les avantatges fer mobles d'obra i, per descomptat, també dels sofàs d'obra:
- poden adaptar-se a qualsevol espai.
- Es poden construir amb una gran varietat de materials.
- Ens ajuden a aprofitar de manera eficient els metres quadrats d'un habitatge.
- Permet crear dissenys personalitzats i exclusius.
- són més duradors.
Inconvenients del sofà dobra
Hi ha també alguns desavantatges que val la pena valorar:
- El cost és superior al dels sofàs convencionals (excepte en el cas de dissenys exclusius).
- Per raons òbvies, no es poden canviar d'ubicació.
Espais, mides i materials
Més enllà de la seva estètica inqüestionable, el gran punt a favor dels sofàs d'obra és que es poden adaptar a qualsevol espai de la casa, tant interior com exterior. De vegades són un magnífic recurs per a aquests espais morts o desaprofitats per culpa de la presència de columnes, pilars i altres elements arquitectònics que condicionen la decoració.
Sens dubte, és la millor solució per als que viuen en un pis petit o per als que tenen habitacions o salons amb formes complexes i irregulars. També és un recurs molt utilitzat per a la galeria d'una cuina on sempre hi ha manca d'espai.
Mesures de referència
Tot i que no hi ha regles fixes, si construirem el nostre sofà d'obra des de zero, és bo respectar unes mesures de referència per assegurar-nos un bon resultat final:
- seient: l'amplada mínima ha de ser de 90 centímetres. Menys d'això en resultaria incòmode.
- respatller: Es recomana una alçada d'entre 85 i 95 centímetres, cosa que ens permetrà recolzar tota l'esquena.
- Recolzabraços (opcionals), amb alçades entre 10 i 20 centímetres respecte al seient.
materials utilitzats
Tot i que hem esmentat abans que el preu daquests sofàs pot ser més car que el dels sofàs normals, en realitat tot dependrà dels materials que usem. I això dependrà de si és un sofà d'interior o d'exterior.
En general, per a la estructura central sempre se sol fer servir formigó, encara que també són bones alternatives el ciment, guix, escaiola, etc.
Per als coixins i zones toves que han de vestir el nostre sofà d'obra, es pot recórrer a les plomes d'oca o ànec (és l'opció cara), però el més comú és fer servir materials menys nobles com viscoelàstica o escuma de poliuretà.
Vestir els sofàs dobra
Per coronar el nostre sofà i donar-li un aspecte superb, cal cuidar molt els detalls finals externs. Per sort, hi ha un important avantatge derivat del seu propi disseny, tan simple i senzill: els tèxtils es converteixen en els grans protagonistes. Si els triem amb encert, brillaran amb llum pròpia.
Una qüestió clau és la correcta elecció dels colors. En aquest sentit, hi ha una vella norma que ens pot ajudar: consisteix a triar un color i una textura que ocupi la majoria de la composició. Tots els elements addicionals (coixins, mantes, etc.) s'han d'adaptar a aquesta línia principal. Pel que fa a la gamma cromàtica, colors beixos, terra, grisos o blancs són sempre una gran decisió.
Aquest color predominant pot (ha de) ser complementat per algun color més atrevit, encara que només en petites dosis, sense abusar-ne. Un coixí estampat serviria, per exemple.
Finalment, cal rematar la decoració del sofà d'obra amb una catifa als peus, un element que compensa la duresa i la geometria de l'estructura bàsica. La textura de la catifa corre del gust de cadascú.
Conclusions
Als sofàs d'obra, és l'estructura de formigó la que dóna forma a tot el conjunt que farem servir per decorar el nostre saló o sala d'estar. Cal no oblidar que és una estructura sòlida i inamovible on caldrà buscar la manera de transformar-la en un moble còmode i bonic. Bàsicament, es tracta d'aplicar els mateixos principis que fem servir a l'hora de decorar espais rústics o industrials sovint massa freds i nus. En definitiva, cercar una manera d'aportar calidesa.
Quins són els avantatges d'apostar per aquesta alternativa davant d'un sofà tradicional? Cal incidir en un aspecte fonamental: aquest tipus d'estructura feta a l'obra resulta més econòmica. D'altra banda, a una casa ja finalitzada, pot arribar a suposar una nova inversió, més costosa. Això per no parlar de l'inconvenient de treballar amb el formigó en un espai net.
Però el millor daquesta opció decorativa és que és una alternativa que ens permet involucrar-nos en el disseny i personalitzar-lo. No assegurem d'aquesta manera que tindrem el sofà que de debò volem tenir, alhora que evitem el destorb de posar-nos a buscar després un que s'ajusti a unes mesures determinades.
Per exemple, es pot valorar la idea de crear un banc de paret a paret i fins i tot «aixecar» unes tauletes a banda i banda, tauletes també d'obra, sense haver de trepitjar cap botiga de mobles.
Per acabar, cal tenir en compte que la decisió que prenguem és irreversible. Cal estar realment segur del que es fa, ja que, un cop construïda l'estructura d'un moble d'obra, aquesta és immòbil. Això no vol dir haver de tenir por, simplement es tracta de pensar-ho bé, valorar els pros i els contres i, sobretot, tenir una idea clara del que es vol.