És una norma estètica universal: el blanc i el negre és una combinació cromàtica perfecta i elegant, per això és una de les que més ens convenç a l'hora de decorar. Aquest clàssic, que mai no ha desaparegut del tot, va tornar a cobrar força amb l'auge de la decoració de estil nòrdic, on és protagonista. Un bon exemple són les cuines en blanc i negre, com les que et mostrem en aquest article.
Entre altres coses, veurem com es pot crear un lluminós espai en blanc amb tocs negres on els dos colors es conjuguen i s'ajuden mútuament a destacar. Tan oposats i alhora tan complementaris, com un matrimoni perfecte.
Per què combinen tan bé el blanc i el negre? Si parem atenció a la psicologia del color, descobrim que el negre té una sèrie de qualitats innates com l'elegància, la sofisticació i la sobrietat. Això sí, en ser també el color més fosc de l'espectre, és aconsellable no abusar-ne. S'ha de fer servir de manera moderada i sempre en combinació amb altres tons que aportin una mica de llum.
Aquí és on entra en joc el blanc, que combina a la perfecció amb el negre, proporcionant contrast i lluminositat. És l'equilibri del tauler d'escacs, que funciona tan bé a l'hora de crear espais serens i agradables.
Més enllà de la teoria cromàtica més elemental, també és cert que en una cuina en blanc i negre l'efecte del contrast es potencia encara més si hi afegim elements naturals, com a fusta o plantes, i introduir diferents textures. Això contribuirà a donar més calidesa a l'estada. Ho veurem amb més claredat als exemples que presentem en aquest post.
Una pregunta que solem fer-nos a l'hora d'afrontar aquest tipus de decoracions binàries és aquesta: cal aplicar tots dos colors al 50% o n'hi ha algun que ha de predominar per sobre de l'altre? Tot és relatiu i depèn de molts factors, entre ells, els nostres propis gust. Analitzem aquests i altres casos en els apartats següents:
Amb predominància del blanc
Si no estem totalment convençuts de les bondats estètiques de les combinacions de blanc i negre en una cuina, sempre és més prudent apostar per l'opció més conservadora. És a dir, més blanc que negre. O si ho plantegem altrament: decorar una cuina en blanc afegint-hi una sèrie de detalls en negre.
Col·locar el blanc al centre dels focus, en el paper de gran protagonista de la nostra cuina, és un recurs que sempre funcionarà bé. Aquest color casa perfectament amb els dissenys minimalistes i contemporanis, ressaltant la pulcritud i la puresa de les línies, encara que també és magnífic en una cuina de tall clàssic.
Observem l'exemple de dalt: indiscutiblement, el blanc és el color predominant, la qual cosa és sempre és bona idea a qualsevol habitació que desitgem que sigui lluminosa. És el color que omple les parets (en aquest cas amb un interessant disseny geomètric de les rajoles), el sostre i el mobiliari de cuina. Per la seva banda, el negre queda reservat al taulell, la campana extractora, els tamborets i els tiradors de les portes i els calaixos. El resultat és rodó.
Òbviament, hi ha moltes altres maneres de combinar tots dos colors. Hi ha tants dissenys de cuines en blanc i negre com a idees al nostre cap. Es tracta simplement de triar la distribució més adequada segons els nostres gustos i preferències i, és clar, segons els límits i les possibilitats que cada cuina ofereixi.
Amb predominància del negre
Aquesta és una aposta una mica més arriscada però que ofereix uns resultats encara més espectaculars que els del cas anterior. Convertint el negre en el color principal de la nostra cuina aconseguirem un impacte visual únic. Ho veiem sobre aquestes línies: negre quars als mobles de la cuina, als panells de l'illa, al llum del sostre i fins i tot als coixins de les cadires. Sobrietat i elegància que es reforcen encara més amb la presència d'un terra porcellànic, també en negre.
El blanc hi juga un paper d'actor secundari, discret però imprescindible, aportant l'equilibri necessari. És present a les cadires, a la superfície de l'illa, així com al sostre i parets. És l'antídot perfecte per evitar un excés de negre que pot arruïnar completament l'atmosfera de la nostra cuina.
També hi ha la possibilitat de posar el to negre a les parets. Mobles blancs i parets de color negre amb pissarra o pintura normal. La pissarra és un element molt versàtil i actual on podem deixar missatges i canviar la decoració cada dia.
Un detall a tenir en compte en aquests dissenys és que, si triem mobles totalment negres per a una cuina, les taques i les marques es notaran molt més. Per això el millor és apostar per bons materials, per tal que no tinguin un aspecte massa gastat a mesura que passi el temps.
Jugar amb un tercer color
Hi ha encara una altra manera daconseguir una preciosa cuina en blanc i negre amb un ambient equilibrat. La idea consisteix a introduir un tercer color neutre que «mitja» entre les dues tonalitats a la seva pugna per imposar-se l'una sobre l'altra. Les solucions més eficaces ens les aportaran els daurats, els platejats i la fusta.
La forma adequada d'aplicar aquest tercer color dependrà de molts factors, però en línies generals podem afirmar que daurats i platejats poden ser molt eficaços en els llums i els tiradors dels calaixos i armaris, mentre que la fusta és més versàtil: pot estar present en qualsevol lloc de la cuina, ja que sempre sumarà alguna cosa positiva al conjunt.
A la imatge de dalt veiem un petit resum de tot això. El to daurat adorna el petit llum del sostre i fa brillar l'estructura de les potes dels tamborets que envolten el taulell. També el veiem a l'aixeta de l'aigüera, d'estil tradicional.
Pel que fa a la fusta, en aquest cas es limita al terra. Si es tracta d'una cuina, per força ha de ser fusta d'imitació, és a dir, un paviment impermeable o hidròfug. En qualsevol cas, amb laspecte càlid i elegant que es requereix.
Si la combinació de blanc i negre resulta agradable en una cuina, també ho és a qualsevol altra estada de la casa. Els mateixos principis estètics decoratius es poden aplicar a una sala d'estar oa un dormitori, per exemple. Sempre resultarà agradable a la vista i, de manera molt subtil, també aportarà serenitat als habitants de la casa.