La construcció industrialitzada ha deixat de ser una alternativa minoritària per esdevenir una de les grans apostes del sector a Europa. Enfront del model tradicional de construcció , que arrossega llargs terminis, costos imprevisibles i una forta dependència de la mà d'obra a obra, la fabricació en sèrie de mòduls i components promet una edificació més ràpida, eficient i sostenible. A Espanya, aquesta tendència s'està materialitzant en fires especialitzades, projectes de R+D i noves fórmules de finançament que busquen consolidar un model que a països com Suècia o el Japó ja és una realitat consolidada.
L?interès no és casual. La necessitat d'accelerar la construcció d'habitatge assequible, reduir la petjada de carboni i millorar la qualitat dels edificis ha posat la industrialització al centre del debat. Tot i això, el camí no està exempt de reptes: la fragmentació normativa, la manca d'estàndards comuns i les dificultats de finançament segueixen frenant l'enlairament. Tot i així, les iniciatives que s'estan impulsant a la península apunten que el sector està disposat a fer el salt.
FIMMA + Maderalia 2026: la robòtica aterra en la construcció de fusta
Un dels aparadors més clars d'aquesta transformació serà la propera edició de FIMMA + Maderalia, que se celebrarà a Fira València del 10 al 13 de novembre de 2026. El certamen, un dels més importants del sud d'Europa per a la indústria de la fusta i el moble, ha anunciat la creació d'una Àrea Robòtica Industrial per a la Construcció viu de processos automatitzats per fabricar estructures i components destinats a habitatges.
El gran protagonista d?aquesta àrea serà la firma alemanya Hundegger, líder mundial en tecnologia per a la mecanització de fusta estructural. Durant la fira, la companyia mostrarà el seu centre robotitzat ROBOT-Compact 650, un sistema equipat amb un robot de sis eixos capaç de fer talls, fresats, forats, ranurats i assemblatges complexos sense necessitat de reposicionar les peces. Aquesta configuració, que inclou un canviador automàtic d'eines, busca reduir els temps de manipulació i concentrar diferents operacions en un mateix equip, optimitzant a més l'espai a les instal·lacions productives.
La iniciativa no s'hi queda. FIMMA + Maderalia 2026 també estrenarà un Saló de Construcció Industrialitzada , un espai expositiu que reunirà tota la cadena de valor del sector: des de sistemes constructius offsite i estructures de fusta fins a components industrialitzats i tecnologies per digitalitzar l'edificació. La combinació de totes dues àrees permetrà a fabricants, fusteries industrials, enginyeries, arquitectes, constructores i promotors conèixer de primera mà com l'automatització està redefinint la manera de construir.
L'ITC aposta per la ceràmica a l'edificació industrialitzada
Mentre la fusta guanya protagonisme al nord d'Europa, a la Comunitat Valenciana es treballa en una altra línia: la integració de la ceràmica als processos de construcció industrialitzada. L'Institut de Tecnologia Ceràmica (ITC), amb seu a Castelló, ha presentat les principals línies de recerca per al nou curs, i entre elles destaca el projecte CER-IN, que proposa analitzar com adaptar les propietats dels materials ceràmics —resistència mecànica, gruixos, formats— per utilitzar-los en aquest tipus d'edificació.
L'objectiu, segons expliquen des de l'institut, és agilitzar i facilitar la instal·lació de productes i sistemes ceràmics a la construcció industrialitzada , un camp que fins ara ha estat més centrat en l'estructura que en els revestiments. El projecte se suma a altres iniciatives com Cera3, que aborda la ceràmica avançada amb tècniques de fabricació additiva, o Demo-Zero, centrat en la descarbonització del sector. Tot això amb el suport de l'Institut Valencià de Competitivitat i Innovació (Ivace+i) de la Generalitat Valenciana.
L'aposta de l'ITC reflecteix una realitat: la construcció industrialitzada no només afecta l'estructura dels edificis, sinó també els materials que els recobreixen i els condicionen. La possibilitat que les peces ceràmiques arribin a obra ja integrades en mòduls o panells podria suposar un avenç significatiu en termes de rapidesa i qualitat i obre un nou camp d'innovació per a un clúster tan important com el de Castelló.
Instal·lacions que arriben de fàbrica: el cas de Zehnder
Un altre dels àmbits que està evolucionant és el de les instal·lacions. Zehnder Group Ibérica, companyia especialitzada en climatització i ventilació, treballa perquè els sistemes que tradicionalment es munten a peu d'obra també es fabriquin en sèrie. El seu sistema radiant Nic, per exemple, arriba a obra amb el circuit hidràulic ja integrat en un panell llest per col·locar a paret o sostre, eliminant diverses fases de muntatge. En ventilació, el sistema RapidLock® permet connectar els conductes ComfoTube amb un simple clip, sense cargols ni greixat, reduint el temps d'instal·lació i el risc d'errors.
La filosofia de la companyia és clara: prefabricar l'estructura només és mitja construcció industrialitzada; l'altra meitat són les instal·lacions . Aquest enfocament, que pot semblar un detall, és clau perquè la industrialització compleixi la promesa de reduir terminis i costos. Si els sistemes de climatització, fontaneria o electricitat es continuen muntant de forma artesanal a l'obra, l'estalvi de temps es dilueix. Per això, cada cop més fabricants estan desenvolupant solucions que s'integren als mòduls des de l'origen.
El finançament, el gran escull per a l'habitatge modular
Tot i els avenços tècnics, un dels principals frens per a l'expansió de la construcció industrialitzada és el finançament. Els préstecs bancaris tradicionals desemborsen els diners per fases, a mesura que l'obra avança sobre el terreny, però en el cas dels habitatges modulars cal una gran inversió inicial per comprar materials i començar l'assemblatge a fàbrica. A més, com que és un producte menys comú, els bancs no saben com valorar-lo i el consideren de més risc.
Per fer front a aquest problema, sorgeixen fórmules innovadores. Un exemple recent és l?operació protagonitzada per ATOM MODULAR, companyia amb seu a Vitòria-Gasteiz que desenvolupa mòduls habitacionals amb alts nivells d?estandardització. L'empresa ha captat una inversió de 360 Solucions Canvi Climàtic mitjançant un préstec participatiu tokenitzat, l'ATOM-P1, estructurat per Urban Token Investments. Aquest vehicle vincula la remuneració de linversor a levolució del negoci i permet a la companyia escalar la seva capacitat productiva sense dependre de la banca tradicional.
L'operació reforça l'estratègia d'expansió d'ATOM MODULAR, que opera sota un model de fabricació reconegut dins del marc MMC (Modern Methods of Construction). La tokenització d'actius es presenta així com una via complementària per finançar projectes de construcció industrialitzada , un sector que necessita inversió per assolir l'escala que permeti ser competitiu davant la construcció convencional.
La comparació amb els EUA: una llei federal insuficient
Mentre que a Europa s'avança amb fires, projectes d'R+D i noves fórmules de finançament, als Estats Units el debat està en el pla legislatiu. El país acaba d?aprovar una llei federal que busca facilitar i abaratir la construcció d?habitatges modulars i prefabricats, eliminant requisits com l?estructura d?acer permanent que s?exigia per al transport de les cases prefabricades. Segons Andrew Justus, investigador del Centre Niskanen, aquesta mesura podria reduir el cost d'alguns habitatges entre 5.000 i 10.000 dòlars, un estalvi que en certs casos superaria el 10% del preu original.
Tot i això, els experts són escèptics sobre l'abast real de la norma. La llei no crea un estàndard nacional de construcció modular, sinó que només ordena al Departament d'Habitatge i Desenvolupament Urbà (HUD) que estudiï la idea, sense cap termini ni cap requisit. En un país amb un entramat de regulacions estatals i locals inconnexos, aquesta fragmentació impedeix que les fàbriques operin a gran volum sense necessitat de personalitzar les unitats per a cada municipi. Com assenyala Michael Tillman, de PTM Partners, “si ens fixem a Alemanya, el Japó o Suècia, veiem que tenen un codi nacional, i aquest estàndard permet operar fàbriques modulars a gran escala”.
La quota de mercat de la construcció industrialitzada als Estats Units s'ha estancat al voltant del 3% dels habitatges acabats, molt lluny del potencial que apunten països com Suècia o el Japó. Tot i així, la nova llei inclou disposicions per identificar barreres de finançament i estudiar la implementació d'un codi federal estandarditzat, cosa que alguns consideren un primer pas, encara que insuficient.
En definitiva, la construcció industrialitzada avança a ritmes diferents segons el país, però amb un denominador comú: la necessitat d'estàndards, finançament i formació per enlairar-se definitivament. A Espanya, la combinació de fires com FIMMA + Maderalia, projectes d'R+D com els de l'ITC i noves fórmules d'inversió com la tokenització apunten que el sector està disposat a fer el salt. Cal veure si l'administració i la banca tradicional acompanyen aquest impuls amb el marc normatiu i els instruments financers que el sector necessita per consolidar-se.