Hi ha cases que se't queden gravades no pel que ensenyen, sinó pel que fan sentir. Creues la porta i notes que tot està en equilibri: la llum, les textures, el silenci, fins i tot el so dels teus passos sobre el terra. Aquesta sensació no és casualitat, té molt a veure amb lelecció de superfícies minerals, fustes, metalls i vidres que construeixen l'espai de manera honesta i pensada per durar.
En interiorisme actual es parla menys de modes i més de materials. Ja no n'hi ha prou que un taulell d'alta gamma o un paviment sigui bonic en un render: ha d'aguantar cops, taques, canvis de temperatura, neteja intensiva i, a més, seguir veient-se bé amb el pas del temps. Aquesta guia reuneix i reorganitza de manera completa les idees clau sobre superfícies minerals, materials d'interiorisme, usos reals i tendències que estan marcant tant els habitatges com els projectes contract.
La revolució silenciosa dels materials a la llar
La gran tendència d'aquests anys és la cerca d'autenticitat. Els interiors més ben valorats no són els més recarregats, sinó els que combinen pocs materials ben escollits: pedra, fusta, vidre, metall i tèxtils innovadors que parlen el mateix idioma. Els espais esdevenen més sensorials, més arquitectònics i, sobretot, més personals.
El focus passa de la decoració al propi material: les superfícies deixen de ser un simple fons per esdevenir protagonistes. Una llosa de marbre que puja de terra a sostre, un bloc massís d'ònix convertit en taula, un paviment mineral continu que recorre saló, cuina i bany sense interrupcions… els elements estructurals es converteixen en peces gairebé escultòriques.
Aquest canvi també té una arrel pràctica. Arquitectes i interioristes treballen cada cop més amb criteris de rendiment: resistència al desgast, facilitat de neteja, estabilitat davant de la humitat i la calor, comportament a llarg termini. El que s'especifica avui ha de continuar funcionant d'aquí a deu anys, tant en un habitatge familiar com en un lobby d'hotel amb trànsit constant.
Darrere de cada decisió de material s'amaga una forma de vida. Escollir un terra de fusta que accepti pàtina no és el mateix que apostar per un porcelànic gairebé indestructible; optar per pedra natural lleugerament porosa no té res a veure amb un compacte mineral ultra resistent a taques i àcids. No hi ha materials bons o dolents en abstracte, sinó eleccions més o menys coherents amb lús real de lespai.
Superfícies minerals: tipus, prestacions i usos recomanats
Sota el paraigua de “superfícies minerals” entren diverses famílies que avui són clau en interiorisme: pedra natural, superfícies sinteritzades, compactes mineralitzats i porcellànics d'alt rendiment. Totes comparteixen una estètica molt arquitectònica i un comportament excel·lent davant d'abrasió, humitat i temperatura quan es trien i es col·loquen bé.
La pedra natural continua sent el referent emocional. Travertí, marbre, ònix, quarsita, basalt o pedra volcànica aporten vetes i textures impossibles d'imitar del tot. El travertí, amb la seva porositat càlida, funciona genial en taules, xemeneies o revestiments; els marbres i ònixs, amb els seus dibuixos marcats, es reserven per a zones protagonistes; la quarsita combina aspecte de marbre amb una resistència molt alta; el basalt i les pedres volcàniques aporten un aire fosc i profundament arquitectònic.
Les superfícies sinteritzades i compactes mineralitzats repliquen aquesta estètica mineral però amb prestacions més controlades: gran resistència a taques, ratllat, calor i químics, molt baixa absorció i formats gegants que permeten crear taulells, frontals i paviments gairebé sense juntes. Són molt habituals a , banys i zones de molt ús, tant en habitatges com en hospitality.
El porcellànic tècnic de gran format ha esdevingut un dels materials estrella. Permet revestir terres, parets i taulells amb la mateixa peça, aconseguint continuïtat visual i una neteja molt més senzilla. La seva capacitat per resistir humitat, canvis tèrmics i neteja freqüent amb químics el fa ideal per a projectes exigents, especialment en banys, cuines i terres d'alt trànsit.
En triar qualsevol superfície mineral, hi ha tres qüestions clau: porositat (i necessitat de segellat), resistència química (vi, llimona, vinagre, cosmètica, productes de neteja) i estabilitat dimensional (com respon a cops, canvis de temperatura i humitat). Provar les taques típiques de lusuari real abans de decidir no és una mania, és una forma destalviar problemes futurs.
Criteris tècnics imprescindibles en escollir materials
Abans d'enamorar-vos d'una mostra, cal baixar a terra lús que tindrà lespai. El primer és definir el mapa d'ús: quant trànsit suportarà, quin tipus de cops o arrossegaments patirà, quines taques són previsibles i en quines condicions treballarà el material (vapor, sol directe, condensació, xoc tèrmic, ventilació real).
El segon filtre és el “mapa de manteniment”. No és el mateix un bany d'hotel que es neteja diàriament amb productes desinfectants que una cuina domèstica on passa un drap quan es pot. Cal preguntar-se amb honestedat: cada quant es netejarà, amb quins productes i quin grau de pàtina o envelliment accepta el client. Un material meravellós a la fitxa tècnica es converteix en un problema si el manteniment necessari no és realista.
Després entra en joc la intenció estètica. Es cerca calma o contrast? Una superfície protagonista amb molta personalitat o un material suport neutre que deixi brillar el mobiliari i la llum? Continuïtat amb poques juntes o ritme amb peces petites, patrons i relleus? Aquesta decisió condiciona directament el format, el tipus de junta i l'acabat (mat, setinat, brillantor, textura).
Finalment, cal tancar els detalls constructius crítics: com es resolen les cantonades, quin tipus de cantells s'usen en taulells i taules, com es troben el terra i el sòcol, quins perfils s'utilitzen en canvis de material i quines toleràncies es permeten a l'obra. El nivell real d'un projecte es percep en juntes, remats i transicions, no només a la peça “bonica”.
Nou criteris tècnics resumeixen tot aquest procés: porositat i absorció, resistència a taques, resistència química, estabilitat dimensional, resistència al ratllat i impacte, relació entre acabat i llum, seguretat (antideslitzant, cants, confort visual), reparabilitat i reposició, i coherència de trobades. Com més exigent sigui el projecte (especialment a contract), més pes té cadascun d'aquests factors.
Guia per famílies de materials: fusta, ceràmica, pedra, metall i vidre
La fusta ha tornat amb força, però des d'un altre lloc. Res a veure amb els acabats brillants i perfectes de fa uns anys. Ara es busquen taules amples, vetes visibles, nusos, textura al tacte i acabats que respectin la sensació de material viu. El roure protagonitza terres, sostres, panells i mobiliari; la noguera aporta profunditat i sofisticació; el freixe suma llum i suavitat als espais.
A interiors actuals la fusta és gairebé una eina emocional. Un saló amb taula de noguera, panells de roure darrere del sofà, cortines de lli i una butaca de fusta escultòrica transmet una calma difícil daconseguir amb laminats brillants. Això sí, exigeix honestedat: on hi hagi risc d'humitat, cops, ratlles o neteja agressiva, cal tenir molta cura del tipus de tauler, l'acabat (vernís, oli, lacat) i el pacte amb el client sobre la pàtina futura.
La ceràmica i el porcellànic segueixen sent l'estàndard de rendiment quan s'especifiquen bé. Són gairebé imbatibles en banys, cuines, terres d'alt trànsit i zones on la neteja és freqüent i enèrgica. El seu punt feble no sol ser el material, sinó la definició de la junta, el sistema de col·locació, la planeïtat i l'elecció de l'acabat correcte per a cada ús (lluentor en un terra molt transitat pot ser un error).
La pedra natural i les superfícies mineralitzades aporten una lectura més premium i una sensació de material “de veritat”. Taulells, fronts de xemeneia, lavabos de suport i aplacats representatius són els seus escenaris favorits. Es compliquen quan no se'n controla bé la porositat, la sensibilitat a àcids i el pes, o quan s'improvisa amb segellats i suports no adequats.
El metall -alumini, acer, llautó i acabats pintats o anoditzats- ha esdevingut un gran aliat per a perfileria, estructures de mobiliari, lluminàries i detalls que aporten precisió i contrast. En banys i cuines, els problemes habituals són les empremtes en acabats molt polits, la corrosió en ambients humits o de costa i les ratlles visibles. Els metalls raspallats o mats, ben tractats, solen envellir millor.
El vidre, lacats i superfícies pintades ofereixen neteja visual i sensació d´amplitud, però són exigents en manteniment. En fronts de cuina, prestatges, portes d'armari o separadors, cal valorar la tolerància de l'usuari a les empremtes, les ratlles i les marques d'ús. I no oblidar les exigències de seguretat: cert tipus de vidres ha de ser temperat o laminat segons la seva ubicació i funció.
Pedra, vidre i llum: el joc de les superfícies translúcides
Una de les línies més interessants del disseny actual és la relació entre material i llum. No es tracta només d'il·luminar una estança, sinó de fer que la pròpia superfície interactuï amb la il·luminació natural i artificial al llarg del dia.
L'ònix retroil·luminat s'ha convertit en un recurs molt buscat en barres, parets singulars i capçaleres. En il·luminar-lo des del darrere, la pedra es transforma en una mena de pantalla càlida, amb una brillantor suau i canviant que converteix aquest pla en un focus visual sense necessitat de recarregar-lo.
El vidre texturitzat o acanalat permet separar espais sense renunciar a la llum. En lloc d'aixecar murs opacs, es fan servir draps de vidre que distorsionen lleugerament la visió però deixen passar claredat, cosa ideal en habitatges petits, oficines flexibles i hostaleria que vol intimitat sense perdre la sensació d'amplitud.
Les taules de vidre fumat, els llums de vidre bufat i les estructures metàl·liques lleugeres completen aquest llenguatge de materials que es recolzen a la llum. L'objectiu és que l'interior canviï de lectura al llarg del dia, amb reflexos suaus en acabats setinats, ombres sobre relleus i centelleigs controlats en petits detalls metàl·lics.
Quan es combinen superfícies minerals contundents amb vidres lleugers, la clau és l'equilibri: una gran llosa de pedra demana acompanyar-se d'elements més lleugers; un espai molt de vidre agraeix un paviment amb textura que freni l'excés de brillantor. La llum, en aquest context, deixa de ser un afegit i esdevé un material de projecte més.
La nova era industrial: formigó, acer i calidesa
L'estil industrial no ha desaparegut, simplement s'ha refinat. Hem passat de lofts freds plens de formigó en brut i canonades vistes a espais molt més acollidors on l'acer, el microciment i la pedra conviuen amb fustes càlides i tèxtils agradables.
La cuina ha esdevingut l'escenari perfecte per a aquest nou industrial: armaris en acer inoxidable raspallat que reflecteixen la llum de manera tènue, electrodomèstics exposats, una illa de roure massís que aporta calidesa immediata, llums de vidre fumat flotant sobre la taula i un paviment continu de microciment o superfície sinteritzada que unifica el conjunt.
Les estructures metàl·liques negres, les prestatgeries d'acer i els perfils vists segueixen presents, però ara es fan servir per donar ritme i estructura, no per imposar una estètica dura. La fusta, els colors neutres càlids i les superfícies mat s'encarreguen de suavitzar i fer habitable aquest llenguatge més arquitectònic.
A banys i zones de dia, els acabats d'aspecte ciment suau -ja siguin microciments ben aplicats o porcellànics que ho imiten amb fidelitat- ofereixen una base calmada i contemporània sobre la qual llueixen molt bé les aixetes en negre mat, els detalls en llautó raspallat o les superfícies minerals en lavabos i taulells.
L'èxit d'aquest estil és als detalls: transicions netes entre paviments, trobades cures entre metall i mineral, cantells ben resolts en taulells i nínxols de dutxa, i una bona planificació de la il·luminació per evitar enlluernaments sobre acabats molt llisos o brillants.
Artesania, textura i la tornada al fet a mà
En paral·lel a la sofisticació tècnica de les superfícies minerals, ha guanyat moltíssim pes la valoració del que s'ha fet a mà. En un món de producció en massa, peces imperfectes, arrebossats manuals i ceràmiques artesanals aporten ànima i caràcter als interiors.
Revestiments d'argila, morters de calç i guixos texturitzats tornen a les parets una lectura més tàctil i irregular, on la llum llisca de forma molt diferent a un pladur pintat. Aquest joc d'ombres suaus encaixa especialment bé amb paviments minerals mats i fustes naturals.
Rajoles tipus zellige, amb les vores irregulars i esmalts canviants, s'utilitzen en cuines, banys i capçals per crear superfícies plenes de matisos. No són “perfectes” si els mires des d'una mentalitat industrial, però precisament aquí rau el seu encant i la seva capacitat per trencar la fredor de certs materials.
La ceràmica artesanal aplicada a lluminàries, lavabos o peces de mobiliari afegeix un toc escultòric i humà. Combinada amb pedra, metall i vidre, genera un contrast molt ric entre allò precís i allò orgànic, entre allò tecnològic i allò manual.
Aquesta cerca de textura i artesania no competeix amb les superfícies minerals d'alt rendiment, sinó que les complementa. Un terra porcellànic gairebé indestructible pot conviure sense problema amb un front de cuina de rajola fet a mà o amb un arrebossat d'argila a la zona d'estar, sempre que es dissenyin bé les trobades.
Colors que connecten materials i sensacions
Mentre els materials guanyen riquesa, la paleta de color es torna més tranquil·la. Els interiors contemporanis s'inspiren en paisatges naturals: sorres, argiles, verds vegetals, grisos càlids i negres suaus que serveixen de teló de fons a vetes de marbre, textura de fusta i brillantors metàl·liques.
Els beixos, tons sorra i argila suau aporten calidesa immediata i ajuden que les superfícies minerals no es percebin fredes. Funcionen molt bé a parets, tèxtils i lacats, acompanyant tant a pedres clares com a fustes mitjanes.
Els verds sàlvia i oliva s'han consolidat com a opció per a cuines, banys i zones de treball que volen transmetre calma connectada amb la natura. Combinen especialment bé amb taulells minerals clars, aixetes en negre mat o llautó i revestiments d'aspecte pedra.
Els grisos càlids amb matisos talp substitueixen el gris fred de fa uns anys. En barrejar-se amb terres minerals en to pedra i fusta natural, generen una base atemporal i gens estrident, perfecta per a projectes que vulguin durar sense quedar “datats”.
Els tocs d'òxid, coure, carbó suau i negre mat es reserven per a perfileria, lluminàries, estructura de mobiliari i petits elements que aporten profunditat i contrast. En lloc d'omplir l'espai de color, es busca que unes quantes peces marquin el caràcter dins d'una envolupant neutra.
Materials sostenibles i benestar: més enllà de l'estètica
La sostenibilitat ja no és un extra, és un requisit i font d'inspiració. Els materials d'interiorisme es valoren per la seva petjada ambiental, el contingut reciclat o reciclable i la capacitat per contribuir a certificacions com LEED o BREEAM. A l'àmbit mineral, això es tradueix en superfícies amb resines ecològiques i baixes emissions de compostos orgànics volàtils.
Ceràmiques amb contingut reciclat postindustrial, fustes certificades FSC o PEFC, panells de fibres naturals, suro i solucions basades en miceli comencen a formar part habitual de les especificacions, especialment en projectes d'oficines, hospitality i habitatge col·lectiu de nova generació.
La dimensió del benestar de l'usuari és igual d'important. Es busquen materials amb baixes emissions de VOC, bones prestacions acústiques i una temperatura tàctil agradable. Un terra que sona buit o resulta fred en trepitjar-lo pot arruïnar l?experiència, encara que la foto sigui espectacular.
Els tractaments tecnològics aplicats a les superfícies -antibacterians, fotocatalítics, autonetejables- guanyen presència a cuines professionals, banys d'ús intensiu i entorns sanitaris. Compactes fenòlics, SPC i vinílics d'alta gamma ofereixen millores acústiques i tèrmiques que contribueixen al confort diari.
El disseny biofílic es recolza precisament en aquest tipus de materials: naturals o d'aspecte natural, colors suaus, il·luminació càlida i control de reverberació. No es tracta només de posar plantes, sinó de crear un entorn coherent on pedra, fusta, teixits i llum convidin a descansar i concentrar-se.
Habitatge vs. contract: com canvien les regles del joc
El que funciona en un habitatge no sempre aguanta en un hotel o restaurant. En projectes contract, el material ha de sobreviure a un ús intensiu, a una neteja professional molt freqüent ia una operació contínua on parar per fer reparacions és caríssim.
El trànsit és el primer factor diferencial. Un paviment que a casa es manté impecable durant anys es pot degradar en mesos a un lobby d'hotel oa la barra d'un bar. Per això a hospitality es recorre tant a porcellànics d'alt rendiment, superfícies sinteritzades i compactes fenòlics a sòls, taulells i fronts.
La neteja professional introdueix una altra capa d'exigència. Desengreixants potents, anticalç, desinfectants i màquines de neteja poden danyar acabats sensibles. Si el material no suporta bé aquests químics, per molt maco que sigui, no és una bona opció per contract.
La reposició i la continuïtat de col·leccions són claus: cal poder substituir peces danyades sense que es noti el canvi de lot, i assegurar-se que el producte seguirà disponible uns anys. Això afecta tant paviments i revestiments com mobiliari, aixetes i elements d'equipament.
En aquest context es pensa sempre en cost total: no només el preu de compra, sinó el manteniment previst, la probabilitat de substitució, els temps de gestió i la logística d'instal·lació i reparació sense tancar el negoci. Triar superfícies minerals i materials coherents amb aquesta equació és el que diferencia un projecte rendible d'un maldecap.
Materials en mobles: estructures, superfícies i tapisseries
Quan es parla de materials d'interiorisme no tot són terres i parets. El mobiliari és un capítol enorme que cal descompondre en quatre capes: estructura, superfícies d'ús, tapisseries i detalls finals.
L'estructura s'encarrega de l'estabilitat i la durabilitat. Aquí entren fustes massisses, taulers tècnics, perfils metàl·lics i ferratges. Han de suportar ús repetit, càrregues, moviments i desmuntatges ocasionals sense deformar-se ni afluixar-se.
Les superfícies visibles de treball -sobres, fronts, braços, suports- són on apareixen ratlles, cops i taques. A taules, barres, escriptoris i taulells, les superfícies minerals (pedra natural ben segellada, sinteritzats, porcellànic, compactes) i els laminats d'alta pressió ben detallats són opcions molt fiables, especialment en contract.
Les tapisseries tanquen el cercle de confort i resistència. Es mesuren per la solidesa a l'abrasió, la resistència a les taques i la facilitat de neteja, però també pel tacte. A hotels, restaurants i oficines, teixits tècnics amb tractaments antitaques i bases minerals o sintètiques suporten centenars d'usos al dia sense degradar-se.
Els detalls -tiradors, cants, remats- són els punts de contacte directe amb lusuari. Aquí es decideix si una taula sembla robusta o feble, si una porta se sent sòlida o lleugera, si un taulell dóna sensació de fragilitat o de peça monolítica. El material i el disseny daquests elements petits tenen un impacte enorme en la percepció global.
Plantejar la selecció de materials com un sistema coherent -estructura + superfícies + tapisseria- ajuda a que tot envelleixi de forma similar, simplifica el manteniment i evita que unes parts del projecte semblin noves mentre d'altres es deterioren de seguida.
En definitiva, les superfícies minerals i la resta de materials dʻinteriorisme s'han convertit en el veritable fil conductor dels projectes: defineixen l'atmosfera, condicionen el manteniment, impacten en la sostenibilitat i marquen la diferència entre un espai que només entra pels ulls i un altre que es gaudeix dia rere dia sense donar guerra, amb una bellesa tranquil·la que resisteix el pas del temps.
